Les institucions educatives haurien d’oferir recursos TIC a tots els agents involucrats en l’educació, és a dir, en el nostre cas no només amb els més petits sinó també amb les famílies i els equips, per tal de treballar amb igualtat de condicions i incorporar noves competències que ens beneficïin a tots/es. Els pares i les mares tenen un paper molt important en l’educació dels fills/es i la seva participació és un indicador de qualitat, per tant seria convenient reflexionar sobre com integrar les TIC mitjançant projectes educatius en els quals tota la comunitat estigués vinculada i formés part. Actualment es necessita una disposició que s’ajusti a la realitat diària, i per tal que les famílies col·laborin amb les escoles les TIC són una bona solució, ja que l’ús d’aquestes permet que hi hagi un feed-back d’informació així com l’aportació de recursos de forma ràpida i eficient.
És essencial que l’escola disposi d’un model educatiu que desenvolupi nous processos d’aprenentatge, llenguatge i formes de comunicació per tal que les famílies puguin assumir el nou rol a l’escola, de tal manera que es pugui crear una vinculació més estreta amb els treballs a les aules i arribi a casa, i aixó es possible gràcies a Internet. Parlem de recursos com revistes digitals, blogs, webquest, fòrums… on poden surgir noves formes de relació entre els pares, i en el cas de no poder assistir físicament a l’escola poden estar en contacte i establir un encontre o punt de conexió. No es tracta només de transmetre informació entre pares i escoles sinó de poder establir un seguiment i reforçar el vincle educatiu que es dóna entre tots els agents involucrats.
En conclusió les TIC són un recurs enriquidor pel que fa al desenvolupament educatiu i l’adquisició de competències digitals que ens facilita el procés de canvi que estem vivint i ens apropa a aquest fenòmen que si s’utilitza de manera coherent i raonable ens pot aportar molts beneficis.
